No cal que us en doni gaires detalls però ja fa cinc anys que sóc monitora d'un esplai. He portat nens que tenien de 5 a 14 anys i cada curs ha estat un repte diferent. Aquest any, però, és diferent de la resta. Aquest any és l'últim que faré de monitora i això fa que aquest cap de setmana que he passat fora preparant el curs hagi estat donant voltes i reflexionant sobre la importància, sovint bandejada, dels esplais i dels altres centres d'educació no formal.
Suposo que el pes dels records augmenta a mesura que s'acosta el final. Suposo també que és per això, que voldria reivindicar el paper de l'esplai davant d'una societat que es queixa dels joves, titllant-nos de conformistes i acusant-nos de manca de valors. Suposo que un cop més torno a casa cansada i sense haver dormit gaire però amb la sensació d'estar fent una feina important i de sentir que tothom pot fer alguna cosa per canviar el món que ens envolta. I suposo que un cop més, torno a casa orgullosa de la gent que m'envolta, agraïda als que van dedicar uns quants anys de la seva vida a l'esplai i sobretot, il·lusionada per encetar aquest nou curs que d'aquí pocs dies comença.
Suposo que el pes dels records augmenta a mesura que s'acosta el final. Suposo també que és per això, que voldria reivindicar el paper de l'esplai davant d'una societat que es queixa dels joves, titllant-nos de conformistes i acusant-nos de manca de valors. Suposo que un cop més torno a casa cansada i sense haver dormit gaire però amb la sensació d'estar fent una feina important i de sentir que tothom pot fer alguna cosa per canviar el món que ens envolta. I suposo que un cop més, torno a casa orgullosa de la gent que m'envolta, agraïda als que van dedicar uns quants anys de la seva vida a l'esplai i sobretot, il·lusionada per encetar aquest nou curs que d'aquí pocs dies comença.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada