Literatura II

Hi ha un altre llibre que s'ha interposat inesperadament entre La impaciencia del corazón i jo: Cosmétique de l'ennemi, de l'Amélie Nothomb. És un llibre fascinant, que atrapa el lector des del primer moment amb una prosa fàcil, directa i precisa que no es perd en sintaxis complicades i figures retòriques molt elaborades i sovint carregoses. Dos desconeguts, la sala d'espera d'un aeroport on s'anuncia l'endarreriment del vol cap a Barcelona (casualitats de la vida!) i una data concreta, el 24 de març. A mesura que avança el diàleg entre els dos personatges n'anirem descobrint els secrets més amagats, les pors, les inquietuds, les petites febleses. Un diàleg apassionant que gràcies a la senzillesa sobre la qual està construït, deixa el lector més perplex a mesura que avança. Una obra més que recomanable. No entenc com encara no s'ha portat als escenaris. És una peça potencial de teatre molt destacada. Animo els directors novells i els més consagrats que s'animin a dur aquesta posada en escena a terme.

A tall d'exemple, una de les frases del llibre: "Quand on est destiné à devenir un coupable, il n'est pas nécessaire d'avoir quelque chose à se reprocher. La culpabilité se fraiera un passage par n'importe quel moyen. C'est de la prédestination." (Amélie Nothomb, Cosmétique de l'ennemi)