Per començar, dimecres vaig anar a l'estrena de la pel·lícula El Perfume. História de un asesino que es va fer al cinema Coliseu de Barcelona. La veritat és que
ens van regalar les entrades i vam poder compartir la vetllada amb una gran part de l'equip tècnic de la pel·lícula, és a dir: director, productors i actors principals; Tom Tykwer, Ben Whishaw, Dustin Hoffman i Alan Rickman. De fet, a Barcelona només hi havia en Ben Whishaw però en Dustin Hoffman va tenir la immensa amabilitat de gravar un vídeo per saludar el públic.
La projecció va començar un pèl tard després que en Jordi González agafés el micròfon, fes pujar a l'escenari aquesta part de l'equip que ja he esmentat i estigués divagant una estona sobre el llibre de Süskind i la pel·lícula de Tykwer. Si heu llegit el llibre ja sabreu que la càrrega descriptiva se centra en la barreja d'olors i sensacions que experimenta el personatge des del seu naixement. Recordo la primera escena del llibre com un dels passatges més fastigosos i anguniosos que he llegit mai. Em feia fàstic llegir el que hi deia. I crec que recrear aquesta sensació amb imatges és complicat perquè no hi ha la força narrativa de les paraules, sinó que és l'espectador que s'ha d'imaginar tot el que passa o tot el que pot sentir el personatge.
Doncs un cop vista la pel·lícula he de dir que el resultat és correcte, no està gens malament. Ara, com ja he dit, és complicat arribar al nivell del llibre. Tot i això crec que qui no se l'hagi llegit s'ho passarà bé i gaudirà de la pel·lícula, segur. Els actors masculins, especialment, treballen molt bé i el protagonista és molt convincent, més que la seva companya. Per tant, jo la recomanaria tot i que sense perdre de vista que els que han llegit el llibre es poden quedar amb una sensació de poca cosa.
Si heu llegit res sobre el rodatge ja sabreu que gran part es va fer a Barcelona, Girona, Besalú i els Pirineus. Crec que qualsevol espectador enamorat de Barcelona, com és el meu cas, encara s'ho passarà millor cada vegada que reconegui un racó de la ciutat com ara sant Felip Neri, el carrer Ferran, la plaça major del Poble Espanyol, el laberint d'Horta o els carrerons de darrera la Catedral. Girona i Besalú també van acollir una part important del rodatge i són una localització excepcional per recrear la ciutat medieval de Grasse. En conjunt la fotografia és preciosa, val molt la pena! A més, el fet de rodar a Catalunya fa que molts dels actors secundaris siguin catalans, cosa que dóna un impuls important al gremi d'actors nacional. Felicitats!
I ara canviem de disciplina. Ahir a la nit vaig tenir la possibilitat d'assistir a un meravellós concert de jazz que es feia al Palau de la Música dins del Festival Internacional de Jazz de Barcelona; el concert de Bebo Valdés i Javier Colina. Dues hores de concert van certificar que ens trobàvem
davant de dues figures cabdals del jazz que van desplegar tot el seu geni per oferir-nos un concert ple de temes clàssics d'estils molt variats. El primer tema va ser “lágrimas negras”. Amb això ja es van posar tot el Palau a la butxaca. A més, a mesura que anava passant el temps, en Javier Colina em va anar deixant més i més parada. Dominava el contrabaix amb una precisió i una seguretat dignes d'un geni. Es va notar que hi té una relació molt especial, que coneix perfectament totes les possibilitats que li pot oferir l'instrument i tots els matisos amagats de què disposa. Va ser tot un devessall de geni per part dels dos. Finalment, i com a contrapunt final, en Bebo es va alçar del piano i va deixar en Javier Colina tocant sol per poder posar-se a ballar per damunt de l'escenari. Tota una lliçó amb 88 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada