Política i altres coses

Com a bona ciutadana de Catalunya el dimecres passat vaig anar a exercir el meu dret (així com també el meu deure) i vaig anar a votar. Després d'una campanya electoral mogudeta i crec que molt bruta per part de la majoria dels partits (sembla mentida que un partit que diu que aspira a governar de manera coherent i fa de la seva pretesa competència el cavall de batalla de la campanya perdi el temps i els diners en un DVD així, però ells sabran) vaig anar al meu col·legi electoral. Cal dir que feia deies que les enquestes ja perfilaven un panorama polític semblant al de fa tres anys, però calia esperar fins diumenge per veure si els resultats serien tan semblants als de l'altra vegada o no.

Vaig anar a votar, sí, però si he de ser sincera aquesta vegada em va costar decidir. Normalment tinc el vot bastant clar; per Barcelona un partit i per Catalunya un altre però aquest cop va ser diferent. Volia dotar el meu vot de més significat que mai i per això vaig votar tant per atorgar poder com per castigar a la vegada. Així doncs, i després de fer una mica de cua, un cop emès el vot, ja em vaig desentendre de la política fins a la nit.

Al vespre vaig anar al bar on solem anar els diumenges a la tarda (tot i que era dimecres) i cap a quarts de deu vam demanar que encenguessin el televisor per veure els resultats. El bar era ple a vessar de gent jove i les cambreres ens van dir que no havien pensat a encendre-la perquè creien que a la gent no els interessaven els resultats electorals. Mala pensada perquè tot just quan vam veure les primeres imatges de la gran Mònica Terribas i d'en Xavi Coral amb la banda amb els resultats sobreimprimits al davant tothom es va quedar mut. Hi va haver un instant de silenci on tots vam intentar captar els resultats només amb una ullada. Després d'aquest moment màgic de fraternitat electoral ciutadana va tornar el rebombori.

Ara bé, quines van ser les meves sorpreses quan vaig encendre el televisor? Doncs en primer lloc que Ciutadans entrava a formar part de l'arc parlamentari; en segon lloc, que CIU tornava a guanyar les eleccions però no de manera tan ampli com esperava; en tercer lloc, que ERC rebia un mínim vot de càstig però que continuava com a tercera força política; i, en quarts lloc, que ICV feia una de les pujades més contundents de la seva història i arribava als 12 diputats (tota una fita per un partit tan jove).